Casa Calores, de Pere Riera

Una fotografia personal, feta amb tendresa i sensibilitat, del pas del temps. Amb Jordi Boixaderas i Rosa Renom 

Pere Riera és un dels dramaturgs imprescindibles del panorama teatral català actual. Amb obres estrenades al TNC o en diferents teatres de la cartellera professional, un dels seus primers textos dramàtics havia quedat injustament inèdit als nostres escenaris. Casa Calores és una fotografia personal, feta amb tendresa i sensibilitat, del pas del temps en una casa.

Els estius són estacions preuades. Diuen que la joventut és la més preuada de les etapes vitals. I quan ets jove, una de les millors coses que et poden passar, és viure els estius arran de mar. Si, a més, has nascut en un poble amb barques i espigó, és possible que tots els estius de la teva joventut estiguin amarats d’un record càlid i salabrós. A Casa Calores hi passen els anys, els testos es marceixen i la roba deixa de voleiar als estenedors. Els grans que sobreviuen es fan vells; i els joves que no veien l’hora de créixer d’un cop, intenten posar fre a l’inexorable pas del temps. Un temps que els enfronta al més preuat dels perills: el passat.