FESTIVAL GREC: WATERLOO

Waterloo és un viatge en el temps, i té el desig de donar veu als que ja no hi són. Obrim una caixa de cartró plena de fotos antigues i la infantesa ens ve a la memòria com una glopada. La foto és del 7 d’abril de 1974, la instantània d’una família feliç, com qualsevol altra família feliç. Les corregudes dels xiquets per l’hort i per la bassa, el descobriment de l’amor i les primeres carabasses. El tio Paco encara tenia cabells i el tio Voro acabava de fer-se el tercer barrejat del dia. Que guapa que estava la cosina Lolín, i que satisfet que semblava Carles amb la mà a la buxaca. Qui se’n recorda ja de Grace Kelly i Piudeferro? De segur que no hi havia a Alzira dos amants com Salgado i Amparito. Ai, com n’eren, de joves, els pares. I que bona que estava la paella! Tants i tants records de felicitat, tot això està dins d’aquesta foto. Però qui podia sospitar el que passaria a l’hora del cafè? Qui ens contarà els secrets  les misèries que, com bé deia Tolstoi, fan que cada família siga infeliç a la seua manera?

Pasqual Alapont i Carles Alberola firmen a quatre mans la dramatúrgia d'aquest espectacle, una comèdia dolça i delirant que mira al passat. Amb Carles Alberola com a únic intèrpret, l'espectacle fa servir una capsa de fotografies antigues per transportar-nos als paisatges de la infantesa, recordar els jocs i reviure els descobriments. Tot, revivint les alegries i tristeses d'una família dels anys setanta.