Sonoma

Imagina que la realitat no és suficient, que s’esgota en les seves formes, que la rigidesa t’aixafa i els seus límits t’envolten. I un dia comença a créixer dintre de tu una llum, un murmuri, un llenguatge que encara no entens, però que intenta per tots els mitjans ser escoltat fins a convertir-se en crits, en trons, en una tempesta inabastable. Sonoma sempre té com a principi un crit. I tot i que va començar a construir-se anys enrere, com una peça de dansa curta pensada pel Ballet de Lorraine titulada Le Surréalisme au service de la révolution, ha perviscut amb l’imaginari del director, Marcos Morau, creixent en un segon pla durant la composició d’altres peces entre molts viatges, ciutats, habitacions d’hotel i nits d’insomni. Potser perquè seguia sentint aquell crit que havia de donar-li forma. “Sempre he estat amb la figura de Buñuel a voltes. No ho entenc mai. Sembla que anava un pas endavant dels altres. Potser és la meva forma de buscar pares, buscar exemples, i d’agafar-me, tot i que sigui, en part, a alguna cosa per crear”. 

Direcció Artística: Marcos Morau 

Coreografia: Marcos Morau en col·laboració amb els intèrprets 

Intèrprets: Lorena Nogal, Marina Rodríguez, Sau-CHing Wong, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Àngela Boix, Laia Duran, Anna Hierro i Alba Barral 

Edat: + 12 anys 

Durada: 75 min