ISIDORO, d'Enrico Ianniello

Quaranta-cinc anys després del terratrèmol de l'Irpínia, i deu anys després de la publicació de la reeixida novel·la “La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin” (guanyadora dels premis Campiello Opera Prima, Fante Opera Prima, Cuneo Opera Prima, Selecció Bancarella i Selecció Premi Berto), Enrico Ianniello porta a escena i interpreta la història del petit Isidoro, un nen feliç a l’Irpínia dels anys setanta.
 

Gràcies a un do molt especial que el fa únic —la capacitat de comunicar-se tot creant un nou llenguatge a través de xiulets, com fan els ocells—, Isidoro, juntament amb Quirino Raggiola —el tendre pare sindicalista i poeta que es tanca al bany per escriure cartes d’amor—, crea un ”xiulabulari” necessari per ensenyar una nova llengua als seus coetanis i defensar-se d’un món arrogant que els vol menysprear.
 

Nodrit per la intel·ligència, la tendresa i les magnífiques postres de la mare Stella di Mare, Isidoro recorre les fires dels pobles de l’“os d’Itàlia” durant l’estiu del 1980, i el miracle sembla fer-se realitat: la revolució xiulada d’una humanitat lliure i feliç sembla prendre cos davant dels seus ullets de nen. Fins i tot arribarà un antropòleg de França per conèixer aquest noi fenomenal.
 

Però, malauradament, aquell terrible 23 de novembre està a punt d’arribar.
I amb ell marxaran definitivament la infància i la veu del prodigiós Isidoro.