UN AMERICÀ A PARÍS DE GERSHWIN James Ehnes i Ludovic Morlot

Programa

Íntegrament centrat en la producció musical nord-americana, el concert s’inicia amb una creació de John Adams, un dels referents del minimalisme contemporani. La peça “I still dance” demostra un dens treball orquestral, ric en fluctuacions, en què la repetició conviu amb la sorpresa. Aquesta dialèctica es retroba amb un llenguatge diferent del de la Serenata per a violí que Bernstein va concloure el 1954. Composta per a orquestra de cordes, arpa i percussió -a més de l’omnipresent violí solista, aquí James Ehnes- va ser entesa pel seu creador com a propera en esperit al Banquet de Plató: “una sèrie de declaracions en què es lloa l’amor”, fent evolucionar cada moviment a partir dels elements de l’anterior. També als anys cinquanta del segle passat, Gunther Schuller va concebre una simfonia per a metalls i percussió, reminiscent de paisatges imponents. Des d’una certa llunyania, però marcant una fita compositiva -a finals dels anys vint- que tots ells tingueren en comú, Un americà a París de George Gershwhin copsa l’atmosfera urbana de la ciutat de la llum: els seus moviments frenètics durant el dia, l’aura amorosa que envolta els passejants al capvespre, així com el rebombori jazzístic de les celebracions nocturnes.