La Novena de Beethoven. Orquestra Simfònica de Sant Cugat i Orfeó Lleidatà

El 18 de juliol de 1936, mentre esclatava la Guerra Civil, Pau Casals assajava la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana en un concert on també havia de participar la soprano Conxita Badia. Aquell concert mai no es va arribar a fer. En aquesta ocasió, l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat i la Fundació Orfeó Lleidatà, en col·laboració amb l’Auditori Enric Granados, fem sonar de nou aquesta obra universal com un clam per la pau, recordant la figura de dos referents musicals catalans, Conxita Badia de qui l’any 2025 es commemora els 50 anys de la seva mort, i Pau Casals en el 90 aniversari d’aquell concert interromput per la guerra.

La novena de Beethoven, molt més que l’Oda a la Alegria

David Puertas Esteve, divulgador musical

Els 25 minuts que dura el darrer moviment no haguessin passat a la història sense els tres moviments anteriors. I això Beethoven ho tenia molt clar. Potser per aquesta raó no va donar per acabada l’obra fins que no va estar del tot segur que havia aconseguit el que es proposava: transmetre una idea com la de la Fraternitat Humana utilitzant música pura. Cercava la forma de crear un lligam entre veu humana i orquestra simfònica sense que el text esborrés la prioritat de la música, però que l’ajudés a transmetre el missatge que tots els homes i dones som germans.

Va estar anys donant voltes a l’obra, omplint d’apunts papers i papers, i preguntant-se si la utilització d’un cor com a final d’una obra simfònica era o no una bogeria. Finalment, va ser una necessitat.

Beethoven va posar música a un text però ho va fer sobre la premisa de mantenir la primacia de la música. Segons el director Wilheim Furtwängler: “Per resoldre el final d’aquesta simfonia Beethoven necessitava un text sense un significat massa detallat, que no posés barreres al músic. I el va trobar en l’Oda a l’Alegria de Schiller que no celebra aquesta o aquella alegria definida sinó la idea d’alegria en general”.

En diferents moments de la composició Beethoven va escriure algunes guies literàries que no van ser incloses a l’obra, però apuntaven que l’home arriba a l’alliberament i a la unitat, és a dir, a l’alegria del darrer moviment, passant per les tres etapes que representen els primers moviments (destí, exuberància física i amor). La Simfonia núm. 9 es va estrenar el dia 7 de maig de 1824 al Teatre Karntnertör de Viena i dedicada al rei de Prusia, Frederic Guillem III.

Programa

L. van Beethoven:  Obertura “Leonora” n. 3 en Do major, op. 72 b

                                Simfonia núm. 9 en Re menor op 125