TRES SEGLES DE MÚSICA. Álvaro Fernández, piano

ÁLVARO FERNÁNDEZ-BRAVO ha guanyat el segon premi d’El Primer Palau 2024. Ha tocat a
l’Auditori Nacional de Madrid i a altres sales de concerts a Espanya, Polònia i Alemanya. El 2023 va
ser guardonat en el Concurs Na cional de Piano Don Benito i el 2024 va guanyar el Concurs de
Piano Maria Vilardell de Joventuts Musicals de Moià. Ha guanyat dues vegades el Concurs de
Solistes del Centre Superior Katarina Gurska (CSKG) i ha estat solista del Concert en Sol major de
Ravel i el Concert per a piano núm. 1 de Xostakó vitx amb l’orquestra del CSKG. Nascut a Madrid el
2002, va iniciar els seus estudis en el Centre Integrat de Música Pare Antonio Soler a San Lorenzo
de l’Escorial i el grau superior l’ha cursat al CSKG amb Laia Masramon. Ha estat alumne de
l’Acadèmia d’Estudis Orquestrals Barenboim-Said de Sevilla, on ha rebut classes de Juan Pérez
Floristán i d’Eldar Nebolsin, i ha assistit a cursos de piano de Claudio Martínez-Mehner el 2022,
2023 i 2024. Actualment, estudia un màster amb Sheila Arnold en la Hochschule für Musik und
Tanz de Colònia (Alemanya).

SCHUBERT, CHOPIN, HAYDN, LILI BOULANGER, DEBUSSY i ÁLBENIZ
El concert comença amb Six Moments Musicaux de Franz Schubert, sis peces que són exemples dels
mons del compositor austríac. El segueix un dels Nocturns de Chopin per continuar amb una de les
sonates més divertides i més entendridores de Haydn, plena de converses entre personatges, de
dansa i de sorpreses. A la deriva del romanticisme alemany, al cromatisme extrem, a les òperes
interminables, Claude Debussy, Lili Boulanger i altres autors i autores francesos responen amb obres
curtes, a vegades gracioses i amb temes variats. Lili Boulanger va ser la primera dona a rebre el
Premi de Roma. Va morir jove, als 24 anys, però el seu increïble talent ens va deixar joies com
aquesta D’un Vieux Jardinx d’un llenguatge harmònic acolorit i visionari. Els Minstrels, que serveixen
de títol a un divertit i absurd preludi de Debussy, eren un gènere teatral musical estatunidenc d’entre
1840 i 1900. El preludi La sérénade interrompue és un altre exemple, on una cantant flamenca no
aconsegueix encadenar dues frases sense que ocorrin tota mena d’imprevistos. El concert acaba amb
una de les peces d’Ibèria d’Albéniz, compositor nascut a Camprodon, que va crear una de les obres
més emblemàtiques, complexes i especials de l’Europa del segle XX. Rondeña és una de les seves
postals musicals més interessants i més plenes de nostàlgia.

PROGRAMA:
6 Moments musicals, D.780
I. Moderato
II. Andantino
III. Allegro moderato
IV. Moderato
V. Allegro vivace
VI. Allegretto
FRÉDÉRIC CHOPIN (1810–1849)
Nocturn en Reb major, op. 27 núm. 2
FRANZ JOSEPH HAYDN (1732–1809)
Sonata en Do major (Hob. XVI:50)
I. Allegro
II. Adagio
III. Allegro molto
LILI BOULANGER (1893–1918)
D’un vell jardí
CLAUDE DEBUSSY (1862–1918)
“Minstrels”
“La serenata interrompuda”
(Preludis, Llibre I)
ISAAC ALBÉNIZ (1860–1909)
“Rondeña” (Suite Ibèria, Quadern II)

CLÀSSICA OBERTA és el primer cicle de clàssica en format cafè concert.  Es tracta d’una aposta innovadora amb servei de bar per fer més atractiva i informal l’experiència d’un concert clàssic. Tots els concerts compten amb la conducció del músic i professor Mario Peña y Lillo, qui dinamitza els concerts generant diàleg entre musics i públic per a que l’experiència sigui més propera i accessible al gran públic. Les propostes musicals estan pensades per a que qualsevol persona pugui gaudir de l’experiència, apostant per la diversitat d’estils, èpoques i intèrprets.

CLÀSSICA OBERTA fa una aposta per posar en valor nous talents i intèrprets emergents d’arreu del país, gràcies a la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya i la Xarxa de Músiques de Joventuts Musicals de Catalunya.