Tinc un bosc al cervell

Castell unflable gegant instal·lat a qualsevol punt d’un centre comercial, en qualsevol ciutat, un Nadal qualsevol. Gent. Entre eixa gent, una mare i el seu fill. També altres mares i pares, altres fills que corren, es mouen, que no s’aturen. Acaben d’obrir les portes perquè les persones del torn anterior puguen eixir i, també, perquè entren les que estan fent cua des de ja fa mitja hora. La mare i el fill s’agafen de la mà. En algun moment, la mare pensa que encara que es noten no s’estan tocant, que només és electricitat.

Un os amb barret rosa i samarreta rosa els dona la benvinguda.

Obren les portes. Entren. Són les 18:01 hores. Tot acaba de començar.

Guadalupe Sáez (Alacant, 1981), que va rebre un dels Ajuts Benet i Jornet la temporada passada, estrena, ara, el text pel qual va rebre aquest ajut: Tinc un bosc al cervell. Un capbussament poètic i dramàtic en un instant familiar de pèrdua i pànic. Un espectacle que, dirigit per Alícia Gorina, s’endevina com un esdeveniment artístic insòlit i punyent.