Anatomia de Ricard: Ricard 111

Anatomia de Ricard

Ricard de 3r i Ricard 111 són dues peces independents relacionades entre elles. Es poden veure per separat i no és imprescindible haver vist la primera per gaudir de la segona. Alguns dies s’ofereix el programa doble.

Ricard 111

Han passat onze anys. El nom de Ricard ja no ressona als passadissos d’un institut, sinó als d’una presó on compleix una condemna impossible: 111 anys. El noi que es va emmirallar en el monstre de Shakespeare intenta ara habitar una normalitat fràgil, feta de rutines, llibres i silencis.

Sap que les veus que el van empènyer a matar tenien un nom clínic. Sap també que la papallona blava que creia real —aquella presència delicada que va guiar els seus actes— només vivia dins del seu cap. Acceptar-ho va ser el primer pas cap a una lucidesa dolorosa.

Ricard 111 situa l’espectador davant d’un enigma inquietant: què passa quan el mal ja no pot atribuir-se a fantasmes, sinó a un mateix? En el seu retorn a Shakespeare, Ricard buscarà respostes en els altres personatges, potser per entendre allò que mai no va voler mirar de cara.

I l’espectador, de nou convertit en testimoni privilegiat, no podrà deixar de preguntar se si la redempció és possible o si hi ha ombres que, com certes papallones, només semblen viure un dia però poden habitar-nos tota la vida.