LA NIT QUE VAM APLAUDIR UNA ESPERANÇA

Tercer Dimecres d’aniversari, l'espai d’encontre i de celebració de l’esperit d’un teatre obert i valent, que va apostar des de l’inici per la inclusió i la barreja de diferents llenguatges artístics dalt de l’escenari. Quatre peces úniques en quatre dimecres successius, dins de l’escenografia de L’herència, que reprodueix una sala d’assaig del Teatre Lliure.
Quatre mons. Quatre moments. Quatre trobades. Allà on comença tot.

LA NIT QUE VAM APLAUDIR UNA ESPERANÇA
El 2 de desembre de 1976 l’estrena de Camí de nit, 1854 inaugura el Teatre Lliure. Abans que comenci la funció, el públic es fon en un llarg aplaudiment. Aplaudeix alguna cosa que encara no és, que tot just està naixent. Aplaudeix una esperança.

El 2 de desembre del 2026, amb l’ajuda de la directora Carme Portaceli, evocarem els records d’aquella nit.