EL TRUJAMÁN ENTRE CERVANTES Y SHAKESPEARE

Diu que va conèixer Cervantes. Que va treballar per Shakespeare. Que va creuar una vegada i una altra el mar carregant paraules, històries i secrets. I que, de vegades, una paraula seva acabava convertida en el vers d’un altre. Era trujamán. Intèrpret. Mediador. Pont entre llengües, cultures i mons. Sempre al mig. Sempre l’altre. Sempre invisible.

De Sevilla a Madrid, de Madrid a Londres, la seva història ens porta en un viatge sentimental pel Segle d’Or, entre corrals de comèdies, ports, tavernes, teatres i fronteres; entre Cervantes i Shakespeare, entre allò que va poder passar i allò que potser algú va preferir no explicar. Ara, quan ja gairebé no queda temps, aquest home de molts noms i cap de propi decideix trencar el silenci. Vol deixar rastre. I reclamar, per una vegada, el dret a dir «jo». Perquè la seva història ve de lluny, però les seves preguntes són profundament nostres: qui té dret a parlar?, qui signa?, qui queda fora del relat?, què passa amb aquells que fan possible la història mentre els altres se n’enduen el nom?

Amb humor, complicitat i una confessió cada vegada més inquietant, El trujamán entre Cervantes y Shakespeare ens parla de llengua, identitat, fronteres, autoria i invisibilitat. Del que significa ser l’altre. Aleshores i ara.

Shakespeare i Cervantes no es van conèixer mai. O això diuen…