El 20 de Mozart i la 4a de Schuman | Alba Ventura & Franz Schubert Filharmonia

No, no esteu escoltant Don Giovanni, però ho sembla. Més d’un melòman pot quedar confós a l’escoltar l’inici del Concert per a piano núm. 20, i no només per la tonalitat de re menor que utilitza Wolfgang Amadeus Mozart, igual que a l’òpera i que al conegut Requiem. Aquest concert escrit al 1785 es considera el seu concert per a piano i orquestra més dramàtic i ens trasllada a l’estètica operística de Don Giovanni.

Robert Schumann va trigar a compondre obres per a orquestra, però quan finalment es va decidir, ja no va parar. Poc després de casar-se, va compondre la Simfonia núm. 4. La seva esposa va escriure: “Per la forma en què es comporta puc veure que serà una altra obra arrencada de les profunditats de la seva ànima”. L’estrena va quedar eclipsada perquè en aquell mateix concert va tocar el duet de pianistes més famós del moment: el format per Clara Schumann i Franz Liszt. Però anys després, Schumann va revisar la simfonia i la va deixar tal com la coneixem avui: una obra plena de llum, escrita des del cor, d’una profunditat colpidora i, alhora, d’una gran popularitat que l’ha acompanyat des del dia de la reestrena.

Aquest concert formara` part dels actes de la commemoracio´ del centenari del naixement d’Alicia de Larrocha.

REPERTORI

W.A. Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 20, KV 466
R. Schumann: Simfonia núm. 4, op. 120

INTÈRPRETS

Alba Ventura, piano
Franz Schubert Filharmonia
Tomàs Grau, director