Konvent a l'antic 22

Setena edició del KONVENT A L’ANTIC, l’oportunitat anual per conèixer a Barcelona creacions d’artistes residents al Konvent de Cal Rosal, un antic convent de finals del XIX reconvertit en un centre artístic pluridisciplinari, autogestionat.

Com l’Antic Teatre, el Konvent és un revulsiu cultural: un espai per a l’art i, alhora, una manera de fer i entendre la cultura arrelada al territori. Rastrejar i observar constantment l’entorn artístic, potenciar i donar visibilitat, són algunes de les tasques obligades d’un i altre espais. Del binomi Antic Teatre-Konvent han sortit molts projectes amb ampli recorregut, com Rebota rebota y en tu cara explota, d’Agnés Mateus i Quim Tarrida, Premi de la Crítica Noves Tendències 2017, Premi FAD Sebastià Gasch Aplaudiment 2018 i Premi Butaca 2018 Noves Aportacions Escèniques.

29 i 30 / 09 : Cru Lab és un laboratori de creació escènica, una proposta de Konvent Circ. Consisteix a convocar artistes que estiguin en relació amb el projecte. Realitzar una setmana de recerca i una mostra al final del procés.

L’objectiu és trobar les persones des d’un interès poètic, estètic i crític. El primer laboratori va ser aquest any durant la segona edició de “Kontrast” (festival de circ que es fa a Konvent durant mes d’abril).

1 i 2 / 10: CORTEXXX + Bewis de la Rosa

CORTEXXX és una experimentació sonora i visual. L’estil musical viatja des dels sons més greus als més alts incorporant una veu suau i un ritme electrònic lent acompanyat per cors creant així un collage sonor.

En la part visual se’ns proposa viatjar a través d’un collage de paisatges fragmentats, que van apareixent i desapareixent per crear una narrativa que ens portarà des dels espais més quotidians fins a llocs onírics. El treball amb tècniques d’edició de vídeo i càmeres en directe són l’eix vertebrador de l’atmosfera visual de CORTEXXX.

Bewis de la Rosa és un projecte interdisciplinari de Beatriz del Monte, on investiga sobre la base del concepte <RAP RURAL>. El seu primer treball rep el nom Amor más que nunca i proposa dos eixos de reflexió: l’amor i el món rural. Recull assaigs, cançons, videoclips i concerts performatius. El seu discurs està basat en el pensament crític, el transfeminisme, el decreixement, la memòria històrica i la salut mental, partint des de l’amor i l’art com a mitjans de transformació social.