Repoblar l'ànima en temps de mascareta

"Repoblar l'ànima en temps de mascareta" és un espectacle ritual de teatre corporal i performatiu basat en els principis de Grotowsky. Inspirat en un fet real sobre el COVID i les conseqüències de sobreviure a ell a escala existencial i filosòfic. Quatre performers es submergeixen en un viatge escènic replet d'imatges, risc físic i emoció extrema a través dels seus cossos, donant vida a un text fiqui teatral. Un acte litúrgic que enfronta en escena la vida i la mort en un muntatge de teatre metafísic. 

L'obra explora amb un to irònic i cínic, el distòpic univers al qual hem estat exposats aquests anys de pandèmia a través de la manipulació dels mitjans i de les extremes mesures per intentar mantenir-nos tancats i manipulats amb provocació i irreverència.

Escènicament, a través de 2 textos col·lectius i 4 monòlegs. Els/les performers se submergeixen en el text per tal de donar una visió més íntima, violenta i emocional de com trobar la manera de sobreviure a aquesta "nova normalitat" i la necessitat de redimir-se a un mateix. I repensar la nova existència post-Covid, sense fugir de la confrontació individual i la commoció amb l'altre.

Partim d'una història real, totalment verídica, en la qual el principal involucrat és el director i dramaturg que va estar ingressat amb pneumònia bilateral a l'Hospital Clínic. Què fer quan has estat a punt de morir producte d'una pandèmia universal? Passat el xoc inicial, Daniel el té clar: fer d'una experiència traumàtica una obra de teatre. Un relat verídic que esdevé en ficció.

Aquest és l'origen de "Repoblar l'ànima en temps de mascareta" un viatge personal a través d'una "apocalipsi" mediàtica i sanitària. Una història personal que es converteix en col·lectiva, on l'espectador deixa de ser espectador.